Un gos pigall és un gos ensinistrat per guiar persones segues o amb una deficiència visual greu, o per ajudar-les en les feines de la llar. El gos pigall és un dels tipus de gossos d'assistència que existeixen, possiblement el més antic i més conegut. És l'únic reconegut legalment avui dia, fet que li permet uns drets i privilegis no reconeguts entre la resta de gossos com, per exemple, l'acceptació obligatòria en el transport públic.
Quan condueix els deficients visuals, el gos ha de tenir la capacitat de discernir eventuals perills deguts a obstacles suspesos, cosa que requereix gossos d'intel·ligència bastant elevada i un entrenament avançat.
Tot i que els gossos poden ser entrenats per evitar diversos obstacles, no són capaços de distingir colors com el verd i el vermell, de manera que no poden interpretar un semàfor.
A Espanya, la majoria de gossos pigall són entrenats i certificats per l'ONCE. Aquesta organització s'encarrega de l'alt cost d'un ensinistrament tan especial. Pel que fa a les races de gossos, tradicionalment s'ha triat el Labrador retriever pel seu caràcter afable i poc esbojarrat si està castrat des de petit. En els últims anys s'han emprès diverses iniciatives per a ensinistrar gossos d'altres races, i fins i tot mestissos i petaners, com una manera de solucionar dos problemes socials a l'hora: triar gossos de les gosseres i protectores d'animals i ensinistrar-los per a assistir persones amb qualsevol tipus de discapacitat, incloses les mentals (siguin permanents o no).
L'ensinistrament:
Una vegada el gos està habituat a l'arnès i a l'ensinistrador, comença el procés d'ensinistrament. El gos aprèn a caminar en línia recta i evitar obstacles. Marca les voreres, les portes, entrades, vies del tren. De mica en mica augmenta la dificultat a partir de l'assimilació dels coneixements adquirits. En aquest procés es reforça positivament amb premis el comportament del gos per les tasques ben fetes. També s'utilitza el càstig però mai amb violència, simplement un crit o una estirada de la corretja. Després es torna a repetir l'exercici perquè el gos l'assimili satisfactòriament.
Una vegada el gos està preparat, es busca un usuari d'acord amb les seves característiques: alçada, velocitat del gos, mida… Amb això el que es pretén és buscar la fusió entre el gos i la persona perquè hi hagi una bona compenetració.
